L’inspirador MMACA

Vam sortir a les 14:00 de l’escola i ràpidament vam agafar un autobús i la L5 fins a Gavarra per arribar al Museu de Matemàtiques de Catalunya. Ni m’ensumava el que hi vaig arribar a trobar allà. Normalment, i per culpa de l’experiència, t’imagines: típic museu on van totes les escoles i al dia següent te n’oblides. No obstant, sentia molta curiositat ja que la setmana abans, havia rebut moltes opinions realment positives del museu, fins i tot de gent que no esperava divertir-se en absolut, pel prejudici de que les matemàtiques són avorrides.

Just abans d’entrar vam menjar un entrepà en un restaurant que estava just al costat, i després, llestos i amb la ment oberta i àgil per assimilar tot el que se’ns plantegés, vam entrar al MMACA. Havent descarregat el pes de les motxilles i amb cap altra càrrega que el nostre cos, ens vam endinsar en un món de coneixements que no esperàvem.

Els monitors, molt amables i motivadors, ens van donar algunes explicacions sobre uns quants elements del museu (les superfícies Pitagòriques, la representació d’una esfera al pla…) i ens van animar a fixar-nos en tot el que trobéssim.

No esperava que fós un museu tan proper als visitants. No esperava poder viure en primera persona paradoxes matemàtiques amb les quals vam exprimir-nos el cervell per trobar-ne l’explicació, ni poder manipular figures geomètriques de tot tipus per intentar solucionar els problemes que se’ns plantejaven, ni quedar-me pensant, encara avui, en moltes qüestions que se’ns van deixar obertes, ja que la visita només va durar una hora. Una hora que va passar massa ràpid.

Era divertit observar com tots sentíem que no volíem abandonar per res del món, cada cop que tocava canviar de lloc, la sala en la què ens trobàvem, apurant el temps al màxim, que no donava abast per fascinar-nos amb totes les experiències que ens han quedat pendents per descobrir.

2014-04-09 16.48.21Recordo com, desesperats i sense temps per trobar la solució a un problema lògic sobre la unió de tres anelles, vam aconseguir commoure la monitora, que al final de la visita ens les va tornar a donar i al final, veritablement eufòrics, vam triomfar resolent el tema. Recordo al·lucinar amb la solidesa del pont de Leonardo, que vaig construir fàcilment amb un amic, utilitzant únicament bastons; la cooperació i finalment la satisfacció d’haver solucionat entre uns quants un trencaclosques molt complicat per construir un taulell d’escacs; i sobretot la incredulitat, a la sortida, de fins a quin punt es pot aprofitar una hora que havia semblat tan curta.

Les matemàtiques són tot un món apassionant, ple de relacions aplicables a la majoria d’àmbits de la vida, que arriben a impactar i fins i tot emocionar els qui s’apropen a elles. Realment recomano el MMACA. Allà, als qui estimem les matemàtiques ens brillen els ulls com a un nen petit a un magatzem de joguines, i els qui no s’hi senten tan a prop hi troben allà una font de ganes de descobrir, de gran curiositat per allò que potser mai havien ni sospitat que seria interessant. En definitiva, tot un triomf de nucli cultural, ple d’experiències per deixar-te realitzat intel·lectualment.

Maria Borrell Pichot
2n de batxillerat
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 00 General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s