El passat dimecres, 9 d’abril, vaig decidir visitar el Museu de les Matemàtiques amb un grup d’alumnes de 2n de batx. La majoria no sabien què s’hi trobarien i, basant-me en tòpics, els vaig demanar que portessin fulls i bolígraf per prendre nota,d’aquesta manera reforçava la idea que tenien sobre la sortida: “Ens parlaran d’ història de la matemàtica”, suposaven la majoria. La sorpresa va ser majúscula quan, un cop vam entrar al Palau Mercader (Cornellà), la matemàtica els va entrar per tots els sentits i és que era IMPOSSIBLE NO TOCAR! La quantitat de mòduls, reptes,… era prou gran com per què tots sentissin que la durada de la visita (1 hora) havia estat tan sols un instant i, alhora, els deixava embriagats d’experiències matemàtiques, amb la necessitat de voler tornar.
Els vaig demanar un escrit sobre com havien viscut la sortida, què havien sentit, i la resposta va ser magnífica. Tots van gaudir del gran MMACA!
Deixo en aquesta entrada dues de les redaccions:
El punt singular 